Per què canto desafinat? Com millorar l’afinació quan cantes

Per què canto desafinat?

Cantar afinat no depèn d’una sola habilitat. El cervell i la veu han de completar un petit circuit de retroalimentació:

escoltar la nota de referència → produir la nota → escoltar la pròpia veu → detectar qualsevol diferència → ajustar

Un problema en qualsevol punt d’aquest circuit pot fer que cantis desafinat.

La bona notícia és que la majoria d’aquestes habilitats es poden entrenar. El primer pas és esbrinar quina part del circuit et dona problemes.

Hi ha tres possibilitats habituals:

1. No distingeixes les petites diferències d’afinació amb prou precisió.
2. Perceps l’afinació amb precisió quan no cantes, però no t’adones dels teus errors d’afinació mentre cantes.
3. Sents quina és la nota correcta, però la veu no la reprodueix amb precisió.

Vegem cada cas i com el podem treballar.

1. No distingeixes les petites diferències d’afinació amb prou precisió

Abans de corregir una nota que queda baixa o alta, has de poder sentir que hi ha una diferència.

Aquesta capacitat s’anomena discriminació tonal.

Imagina que escoltes dues notes seguides. La segona és més aguda? Més greu? Exactament igual?

Quan la diferència és gran, és fàcil. El repte és detectar diferències cada cop més subtils.

Les diferències d’afinació se solen mesurar en cents:

• 100 cents = un semitò
• 50 cents = mig semitò
• 25 cents = un quart de semitò
• 10 cents = una diferència d’afinació molt petita

No hi ha una xifra que tothom hagi d’assolir per ser considerat un bon cantant. La percepció tonal varia segons els sons, el registre, el context musical i el nivell d’entrenament.

Com a objectiu pràctic d’entrenament, però, distingir de manera fiable diferències d’uns 20 cents ja representa una percepció tonal força fina. Després pots treballar per arribar als 10 cents o menys, amb els 5 cents com a objectiu exigent a més llarg termini per a la pràctica amb tons aïllats. Són objectius d’entrenament orientatius, no estàndards universals del cant professional.

Com pots saber si aquest podria ser el teu problema?

Pregunta’t:

Els altres em diuen que desafino, però quan escolto la gravació no hi sento res que estigui malament?

Si et costa detectar l’error fins i tot quan ja no estàs cantant, la percepció tonal pot ser una de les habilitats que et convé entrenar.

Per fer-ho, pots utilitzar l’exercici de Discriminació tonal d’Intonic, que expliquem a continuació.

Exercici: Discriminació tonal

L’exercici de Discriminació tonal d’Intonic elimina del tot la veu de l’equació i ens permet aïllar l’oïda de les altres variables.

Escoltes dos tons i decideixes si el segon és:

• més agut,
• més greu, o
• igual.

En l’entrenament adaptatiu, l’exercici ajusta les diferències segons les teves respostes i les va fent més petites a mesura que encertes.

Això et permet entrenar l’oïda independentment de la tècnica vocal.

Si la teva discriminació tonal millora però continues cantant amb poca precisió, la limitació pot ser en una altra part del circuit.

2. Et sents afinat mentre cantes, però desafinat a la gravació

Aquesta és una de les situacions més desconcertants per als cantants.

Mentre cantes, tot et sona bé.

Després escoltes la gravació i sents de seguida que una nota quedava baixa.

Si sents clarament l’error a la gravació, la teva capacitat bàsica de percebre l’afinació pot ser força bona.

La dificultat pot ser, en canvi, l’autoescolta en temps real.

Quan cantes, no sents la teva veu exactament igual que un altre oient o un micròfon.

Una part de la veu t’arriba a les orelles a través de l’aire, però una altra arriba al sistema auditiu a través de les vibracions que es transmeten pel cap i el cos. Alhora, el cervell s’ocupa de l’acompanyament, la lletra, el ritme, la coordinació vocal i l’anticipació de la nota següent.

Una gravació elimina bona part d’aquesta complexitat. Ja no produeixes el so; simplement l’escoltes.

Això pot fer que els errors d’afinació siguin molt més fàcils de detectar.

Es pot entrenar l’autoescolta?

Sí.

Pots anar ajustant la percepció de la veu que sents mentre cantes al so que realment produeixes.

Hi ha dos exercicis especialment útils.

Drone et permet practicar l’autoescolta en temps real amb una referència contínua. Escolta la interacció entre la referència i la teva veu, en lloc de basar-te només en la sensació de cantar.

Iguala la nota et dona una referència objectiva després de cada intent. Intenta preveure si has quedat baix o alt abans de mirar el resultat.

Després compara la teva percepció amb la informació que et dona l’exercici.

Amb el temps, entrenes el teu sistema intern de retroalimentació perquè valori amb més fiabilitat la teva pròpia afinació.

3. Sents que desafines, però la veu no encerta la nota

Aquest és un problema diferent.

Potser algú toca una nota i saps exactament com hauria de sonar. La cantes, t’adones de seguida que quedes una mica baix, ho tornes a provar… i encara no hi acabes d’arribar.

La teva oïda sap on és l’objectiu.

La veu no hi arriba amb prou precisió.

Pot ser una dificultat de coordinació auditivomotora: transformar la nota que sents internament en els ajustos musculars necessaris per produir-la amb la veu.

Aquesta distinció és important perquè percebre l’afinació amb precisió i produir-la amb precisió no són la mateixa habilitat.

Dues preguntes útils per identificar quina part del control de l’afinació has de practicar

No encertes la nota en el moment d’entrar-hi?

Aleshores practica la reproducció de notes de referència aïllades amb Iguala la nota.

Arribes a la nota, però l’afinació se’n va amunt o avall mentre la sostens?

Aleshores practicar amb una referència contínua amb Drone et pot ser especialment útil.

Exercici: Iguala la nota

Iguala la nota et dona una nota de referència, et demana que la cantis i mostra a quina distància de l’objectiu queda l’afinació detectada.

Això entrena una de les habilitats fonamentals del cant:

escoltar → recordar → reproduir

En lloc de saber només que una nota no era correcta, reps informació sobre la direcció i la magnitud de l’error.

Has quedat 18 cents per sota?

7 cents per sobre?

Gairebé exactament a la nota de referència?

L’exercici mesura una part estable de la resposta i la compara amb l’octava més propera de la referència, perquè puguis cantar en una octava còmoda. Per conèixer el procediment i els detalls de la puntuació, llegeix la guia de pràctica per igualar una nota.

Aquesta informació ajuda a construir una connexió més precisa entre el que sents i el que realment produeix la veu.

Exercici: Drone

Si el problema és mantenir o ajustar l’afinació mentre cantes, l’entrenament amb Drone et dona una referència contínua amb la qual cantar.

En lloc d’escoltar una nota i reproduir-la després, sents la teva veu i la referència alhora.

Això et dona temps per adonar-te de la relació entre totes dues i fer petits ajustos mentre cantes.

L’objectiu no és perseguir constantment l’indicador visual d’afinació. Amb el temps, vols desenvolupar la capacitat de sentir i notar quan la veu s’estabilitza a la nota de referència.

4. De vegades el problema és la tècnica vocal

No tots els problemes d’afinació són problemes d’entrenament auditiu.

Suposem que pots reproduir notes aïllades amb precisió, però sovint quedes baix quan:

• t’acostes a la part més aguda de la teva tessitura,
• passes per un canvi de registre,
• cantes fort,
• sostens frases llargues,
• cantes determinades vocals,
• o tens la veu cansada.

Aquest patró pot apuntar a la coordinació o la tècnica vocal, més que no pas només a la percepció tonal.

Els músculs que controlen la tensió dels plecs vocals han de fer ajustos extremament precisos per produir cada nota. La respiració, la gestió dels registres, la tensió i la coordinació vocal poden interferir en aquest procés.

Intonic et pot dir quina nota has produït. No pot diagnosticar per què una nota determinada et resulta difícil dins de la teva tècnica vocal.

Si els problemes d’afinació apareixen de manera recurrent en determinades parts de la teva tessitura o del repertori, treballar-los amb un professor de cant qualificat sol ser el millor pas següent. Si busques un professor qualificat especialitzat en afinació vocal, contacta amb nosaltres i t’ajudarem a trobar el suport adequat.

Què causa, doncs, el teu problema d’afinació?

Una manera senzilla d’acotar-lo és aquesta:

Aquestes categories no són diagnòstics i es poden solapar.

Pots tenir una percepció tonal excel·lent però un control vocal només moderat. O un bon control vocal però una autoescolta feble en temps real.

L’objectiu és simplement identificar quina habilitat mereix més atenció ara mateix.

Com cantar afinat: una rutina senzilla d’entrenament de l’afinació

No cal dedicar una hora al dia als exercicis d’afinació.

La pràctica centrada en un objectiu acostuma a ser més útil.

Prova aquesta seqüència:

1. Entrena l’oïda

Dedica uns minuts a Discriminació tonal.

No responguis de pressa i a l’atzar. Escolta amb atenció i decideix si el segon to és més agut, més greu o igual.

2. Connecta l’oïda amb la veu

Passa a Iguala la nota.

Abans de consultar el resultat, pregunta’t:

He quedat baix, alt o afinat?

Després mira el resultat.

Estàs entrenant tant la producció vocal com la capacitat d’avaluar-la.

3. Practica el control en temps real

Acaba amb Drone.

Escolta com interactua la teva veu amb la referència sostinguda i intenta mantenir una afinació estable sense haver-la de perseguir contínuament.

4. Torna a la música real

Finalment, canta la frase o la cançó que t’havia donat problemes.

Et resulta més fàcil sentir on hauria de quedar la nota?

Detectes els errors abans?

Els pots corregir més de pressa?

Els exercicis aïllats entrenen l’habilitat de base. L’objectiu final sempre és portar aquesta habilitat a la música.

Quants cents de desafinació són acceptables?

No hi ha una xifra universal.

L’afinació en el cant real no és estàtica. El vibrato, els lliscaments, els ornaments i els moviments expressius de l’afinació generen desviacions intencionades respecte d’una freqüència matemàticament fixa.

El context també importa. Cantar amb un piano, cantar a cappella i afinar una harmonia amb altres cantants no són exactament la mateixa tasca.

Per tant, considera els cents com a informació, no com un judici sobre si ets un bon cantant.

En els exercicis aïllats d’entrenament de l’afinació, la pregunta útil és més senzilla:

Els teus errors es fan més petits i més consistents amb el temps?

Si l’error mitjà baixa progressivament de 35 cents a 20 i després a 12, estàs guanyant precisió en l’afinació, sigui quin sigui el teu punt de partida.